Aquí trobareu la relació d’Obreries i Confraries que hi ha a la nostra Parròquia.
Les Obreries i Confraries són associacions religioses de fidels, que tenen com objectiu divulgar i promoure la devoció als seus Titulars.
Aquí trobareu la relació d’Obreries i Confraries que hi ha a la nostra Parròquia.
Les Obreries i Confraries són associacions religioses de fidels, que tenen com objectiu divulgar i promoure la devoció als seus Titulars.
FITXA DE CANDIDATS A CLAMATER / A
Fitxa a emplenar per les Associacions o particulars per presentar el set candidat a Clamater / a. les Dimarts i Dijous a l'Oficina Parroquial de 17-19h. Fins dia 22 de Desembre de 2017.
Fitxa Candidats a Clamater.pdf
La Confraria de Sant Tomàs d´Aquino fou constituïda, a sa Pobla el 4 de juny de l´any 1952, per un grup d´ex – estudiants del Col·legi “ Sant Tomàs d´Aquino “ de sa Pobla, popularment conegut com “ S’Institut “.
El grup fundador d´estudiants reunits el 27 d´agost d´aquell any 1952, va procedir a nomenar entre els assistents, una junta Directiva encapçalada per Josep Aguiló Segura, com a Germà Major. Des de el 1976 fins a l´actualitat el càrrec de Germà Major es responsabilitat de Sebastià Campins Ballester.
El vestit dels confrares de “ Sant Tomàs d´Aquino “ , ja que Sant Tomàs era de l´orde dels dominicans, tot recordant l’hàbit d´aquest frares, és format per una vesta o túnica blanca, capa negre, guants i faixa també negres i caputxa del mateix color negre. A la part baixa del davant de la caperutxa hi ha un sol daurat, símbol dominicà, i la frase del pensament tomista “Dominus Deu Scentiarum “ com a lema propi de la confraria.
Aquell primer any, 1953 la Confraria va sortir a les processons de Setmana Santa amb un penó negre amb un sol i unes lletres daurades. El lema agafat d´un text teològic de sant Tomàs d’Aquino anomenat Doctor Angèlic, era i es la divisa de la Confraria, l´esmentat “ Dominus Deu Scentiarum “, es a dir Déu senyor de les ciències.
Fins l´any 1959 sis anys després de la seva fundació, la confraria no va gosar adquirir un pas “La Flagel·lació”. L´any 1991 la Confraria va comprar a la casa “El Arte Cristiano” d´Olot el seu segon pas “Pilat”. I l´any 1997, a la mateixa casa olotina, la Confraria va adquirir el Pas “Jesús carregat amb la creu”, que és portat a les espatlles, per devuit confrares i tambores. Així a partir de l´esmentat 1997 la Confraria de “Sant Tomàs d´Aquino”, compta amb tres Passos i un Penó, L´any 1992 es va incorporar a la processó una Creu Penitencial. L´any 1998, després de llargues gestions i més llargues sessions d´assajaments va sortir amb la Confraria una “Banda de Tambors” que posen la greu i rítmica sonoritat musical a la solemne desfilada de confrares.
Any de fundació: 1959
Nombre de confrares fundadors: 46
Nombre de confrares actuals : 160
Germà Major : Pau Grau Coll "Eixut"
Vestimenta: la indumentària dels confrares consta de vestit blanc amb botonada violeta i cenyit a la cintura per un cordó violeta amb una borla a cada cap i porta brodat sobre tela blanca la imatge del Bon Jesús. La capa és violeta i la caperutxa es blanca.
Estendard: la bandera que utilitzà la confraria per sortir a les processons era cedida per la parròquia. No fou fins l'any 1988 quan s'encarregà definitivament la confecció d'una bandera. La bandera o estendard es va comanar a D. Antoni Albert Llana, de València, i costà 140.842 pessetes. Fou beneïda el diumenge del Ram de 1989 a l'oratori de Crestatx i en foren padrins, en Toni Muntaner Capó i na Mireia Estrany Grau, fills dels padrins del primer pas de la confraria.
A l’any 2015 es feu un nou estendard.
Passos:
Pas del Bon Jesús del Silenci (1962).
Talla en fusta policromada de 1.90 metres i l'altura de tot el pas, o sia, la imatge i les tres parts que formen el trono que també son de fusta tallada dorada i policromada es de 4.15 metres. El Bon Jesús porta una túnica de vallut violeta brodat en or. De la primera base tapant el tren de rodes penja una tela de 85 cm de vellut granat acabant amb serrell daurat. El seu pes total es de 500 kg. En les quatre cantonades de la primera base, porta uns canelobres de bronze a l'interior cremen dues espelmes de cera.
El Dijous Sant de 1962 participà per primera vegada a les celebracions de Setmana Santa. El pas fou beneït amb presencia de totes les autoritats civils, eclesiàstiques, confrares i familiars. El padrins foren n'Antonia Grau Cladera i en Francesc Muntaner Pericàs.
Segon Pas: El Crist de l’Agonia (1997).
La Creu de les Promeses (1989).
El Crist del Perdó, cedit a la confraria per Toni Valls “Povardo” (2008).
Banda de tamborers (2004)
Actualment formen la junta directiva:
Germà Major: Pau Grau “Eixut”
Germà Secretari: Jaume Cantallops “Famell”
Germà Tresorer: Miquel Capó “Cerol”
Vocals: Antoni Celià “Xim”
Pere Soler “Laro”
Antoni Comas “Pelut”
Antoni Canyellas “Canyellas”
Jaume Forteza “Farinera”
Sebastià Sòcias “Cossis”
Antoni Valls “Povardo”.
La confraria de Sant Isidre Llaurador es va fundar al 1969 quan un grup de confrares van sortir per primera vegada a les processons i on la majoria eren pagesos. Onze varen ser els fundadors que, van treure per primera vegada la imatge del sant durant les processons i, entre els quals s´hi troba el presidents Juan Villalonga de Arriba. La família de confrares va anant augmentant i, a la actualitat hi ha més de setanta confrares que celebren en devoció la Setmana Santa, juntament amb la banda de tambors formada per dotze membres.
Al 1987 la confraria va presentar el seu estendard, brodat sobre tela blanca i amb la figura de Sant Isidre al centre amb algunes ornamentacions d´arbres brodats amb fil d´or. A més la confraria desllueix amb el pas fet a Olot, la Besada de Judes, on s´hi representen les figures de Jesús, Judes i un guàrdia. Al 1995 es va incorporar una creu de fusta que els confrares duen quan es fa una promesa.
Els confrares porten túnica blanca, els botons daurats, a més de portar una faixa, capa I caputxa daurades. El vestit es complementa amb un rastell amb una llendera que hi penja i un ciri a la part d´alt, i, a la part davantera de la caputxa s´hi troba la imatge del sant i el nom de la confraria.
Any de fundació : 1998
Nombre de confrares fundadors :
Nombre de confrares en l'actualitat :
President actual :
“La Confraria dels Donants de Sang és una confraria original, atípica, diferent a les altres. Ordinàriament cada Confraria té com a patró, Jesucrist, la Mare de Déu o un sant/santa; tenim la Confraria del Bon Jesús, de l’Hort del Getsemaní, de la Mare de Déu de Lluc, de sant Isidre, santa Margalida,...
Els Donants de Sang, tot i que passegin processionalment una original imatge del Crucificat, no està encomanada especialment a un intermediari. La seva denominació parla de: “donació”, “acció”, “gests actiu”. Però és precisament en aquesta “donació”, d’uns homes i dones que fan bandera de fraternitat, donant desinteressadament “vida al germà” (donants de sang), viuen el bessó de l’Evangeli, de la Bona Nova de Jesús: l’alegria de donar-se als altres.
Deien els llatins medievals: “Do ut des” , te don perquè tu me donis. Dirà Jesús: ets més feliç quan dones que quan esperes rebre. Els homes i dones d’aquesta associació s’ho creuen de veres.
De la donació, tota una consigna feta vida. Aquests són els Donants de Sang de sa Pobla, constituïts en “confraria” des de l’any 1998.
Any de fundació: 1996
Nombre de confrares fundadors: 28
Nombre de confrares en l'actualitat: 61
President actual: Bartomeu Caldés Mir
Vestimenta: la indumentària dels confrares consta de vestit color amb botonada blanca i cenyit a la cintura per una faixa blanca amb una borla a cada cap; la capa és verda; la caperutxa també es verda i porta brodat sobre tela blanca la imatge de Santa Margalida; sandàlies color marró de pell girada; calcetins marrons i a les mans atxes en forma de creu que és també el sistema d'il·luminació.
Estendard: la confraria compta amb dos estendards. El més antic és brodat a màquina per Catalina Femenies, porta la imatge de Santa Margalida i unes margalidetes decoren els marges i du el nom del poble. El segon estendard de la contraria és brodat a mà de punt mallorquí amb colors verds, porta brodat el nom de la confraria i a la part central i més visible la imatge de la patrona de sa Pobla. La brodadora va ser Francesca Serra Rian. La imatge de Santa Margalida porta una palma que simbolitza el seu martiri i una creu, la indumentària de la santa té els mateixos colors que els confrares.
Passos: el pas de confraria data de l'any 1997 i és Crist Perfumat abans del sepulcre. Aquest pas és del taller d'Olot. Hi apareixen la imatge de Jesús mort i ajagut als braços de la seva Mare, al centre Maria Magdalena, Sant Joan apòstol i Josep d’Arimatea, que segons Sant Mateu era un home ric i deixeble de Jesús que va demanar a Pilat el cos de Jesús, Josep d'Arimatea va agafar el cos de Jesús, el va embolicar amb un llençol net (aquesta és la imatge representada al pas) i després li donà sepultura.
Observacions històriques o dades d’interès: la confraria de Santa Margalida porta el nom de la patrona de sa Pobla que se celebra el dia 20 de juliol. Els seus fundadors varen ser Bartomeu Caldés Mir, Isabel Siquier i Pere Mayol, Bartomeu Caldés és obrer major de Santa Margalida (persona que s'ocupa de col·laborar especialment en la festa religiosa de la patrona); aquest fet no té res a veure directament amb la confraria, tot i que tampoc no és casualitat que els fundadors tenguin especial devoció per Santa Margalida. La confraria va sortir per primera vegada a les processons de la vila l'any 1996.
